CARTUTXOS DE RÈQUIEM (III)[CARTUCHOS DE FOGUEO]: REENCUENTRO Y BANQUETE DEL CINCUENTANARIO

El diario SEGRE, de Lleida, publica hoy la noticia. El Domingo, día 10 de Octubre, nos reunimos en la Seu d’Urgell (Lleida) cerca de un centenar de personas, hombres y mujeres. Celebrábamos el primer cincuentenario de nuestra entrada en el Seminario Conciliar, para iniciar, a los 10/12 años, nuestros Estudios de Humanidades, para seguir luego con los correspondientes de Filosofía y Teología, y, finalmente, convertirnos en Ministros de Dios. La mayoría abandonamos el Internado una vez acabados los estudios de Humanidades, equivalentes, más o menos, al Bachillerato laico.

Allí nos encontramos todos, o casi todos: alumnos, Profesores, Prefectos, Directores Espirituales, Clérigos en ejercicio, etc. Hubo reencuentro general, Missa, como es de rigor, y Banquete posterior, a lo platónico, con elocuentes intervenciones y discursos de los comensales. Hubo incluso algunos y algunas que recibieron cristianamente la hostia consagrada (léase el cuerpo de Cristo), aunque también tengo que decir que no fue ese mi caso. Las intervenciones y el ambiente fueron muy cálidos. Nosotros reconocimos la juventud de nuestros profesores clérigos, octogenarios ya, y su impresionante HUMANIDAD, naturaleza y empatía hacía nosotros, que todavía conservan, cuando éramos adolescentes sin destino definido. Estamos todos muy agradecidos con todos ellos, y, a la vez, muy orgullosos de que fueran ellos los que nos inculcaron la Disciplina y Enseñanza que todavía conservamos.

A destacar una anécdota: cuarenta y seis años atrás unos adolescentes bienintencionados, que es lo que éramos nosotros, visitaron la ermita de Bastanist, a unos veinticinco kilómetros de la Seu d’Urgell. Allí encontraron una estatua de la Mare de Déu abandonada. La cogieron, la raptaron, la secuestraron, o, mejor dicho, la protegieron, llevándosela, para devolverla en el momento oportuno, cuando se diesen las condiciones que el caso requería. Eso sucedió en la celebración de la Missa: uno de los compañeros, el que la había custodiado por última vez, hizo entrega de ella al sacerdote oficiante, el Doctor Don Fermín Casal, que había sido uno de nuestros mejores profesores, y ahora, octogenario ya, continúa siendo uno de nuestros mejores amigos.

Transcribo a continuación el texto íntegro de la noticia dada por el diario SEGRE de Lleida:

Aniversari amb 'regal'
Antics estudiants del seminari de la Seu tornen 46 anys després una figura de l'ermita de Bastanist.

CYNTHIA SANS / J.B. LA SEU D’URGELL

Un grup d'exalumnes del seminari de la Seu d'Urgell va reparar diumenge passat una entremaliadura que ha durat 46 anys. Els exseminaristes van tornar una figura escultòrica de la Mare de Déu que van agafar l'any 1964 durant una excursió a l'ermita de Bastanist, un petit santuari al poble de Víllec, al municipi de Montellà i Martinet, a la Cerdanya de Lleida. El retorn al seminari de la petita figura de guix pintat, d'escàs valor artístic, es va produir al finalitzar la missa de celebració del cinquantè aniversari de l'arribada a aquest centre educatiu religiós del bisbat d'Urgell de la promoció d'estudiants del 1960. L'acte va reunir més de mig centenar de persones, entre els mateixos protagonistes d'aquesta promoció amb els seus acompanyants i diversos membres d'altres promocions d'alumnes convidats per a l'ocasió, així com també antics professors del seminari.

Els mateixos exseminaristes protagonistes de la sostracció, que el 1964 tenien uns dotze anys, van explicar: "Quan vam arribar a l'ermita vam veure que l'edifici estava en estat ruïnós i abandonat; hi vam entrar per una finestra que estava oberta i, a l'interior, hi vam trobar, tirada a terra, aquesta escultura de la Mare de Déu de Bastanist. Al final, vam decidir emportar-nos-la per evitar que algú l'agafés i es perdés." Segons sembla, fins a principis dels anys setanta, la figura es va conservar al mateix seminari a les mans dels estudiants, que la guardaven en armaris i taquilles. Uns anys després, amb el progressiu abandó del seminari del grup excursionista, aquests es van anar passant la figura de casa a casa. Un dels antics alumnes, Miquel Zambudio, establert actualment a Sabadell, va tindre l'escultura al seu domicili durant els set últims anys. "Ja fa molt temps que havíem pensat a portar-la al seminari perquè, des d'allà, la poguessin tornar a l'ermita. I ara, amb la commemoració dels 50 anys de la nostra entrada en aquestes aules, vam creure que era el millor moment per entregar la figura", va explicar Zambudio.

El santuari de Santa Maria de Bastanist va ser objecte dels estralls de la Guerra Civil, quan es va perdre -segurament cremada- l'escultura romànica de l'ermita, de fusta. L'edifici va ser rehabilitat en un primer moment el 1949 i actualment llueix una reproducció en fusta d'aquella escultura romànica.

La protagonista d'aquesta història, en canvi, és una figura de petites dimensions de guix pintat, com es pot apreciar a la foto de l'esquerra. De fet, fonts pròximes a la diòcesi d'Urgell no es van atrevir a confirmar l'autenticitat d'aquesta escultura ara recuperada ni la veracitat de la història dels exseminaristes.

Per cert, algunes d'aquestes històries i vivències dels anys d'estudi a l'internat religiós de la promoció del 1960 s'han reflectit al llibre Cartutxos de Rèquiem, que també es va presentar diumenge

Editen un llibre amb els records dels alumnes de la promoció del 1960

Els alumnes de la promoció del 1960 del seminari de la Seu han reunit les seues aventures d'aquella època en un llibre col•lectiu de memòries, coordinat per Pep Coll, estudiant d'aquella promoció. El títol és un record a la botifarra negra que els servien per sopar.

Finalizo con una frase de Cicerón, para no perder el hilo de este blog:

Verae amicitiae sempiternae sunt (Laelius, de Amicitia).

Las verdaderas amistades son siempre eternas (Lelio, sobre La Amistad).