ANTONIO MARTÍN ORTIZ: GEORGICON DICTA (52) : Latín-Catalán-Castellano
ANTONIO MARTÍN ORTIZ
EN ESTA POSICIÓN ME HE PASADO LA MAYOR PARTE DE MI VIDA.
AQUÍ Y ASÍ ME TENÉIS.

Omne tulit punctum qui miscuit utile dulci.
OMNE TVLIT PVNCTVM QVI MISCVIT VTILE DVLCI.
(Q. Horatius Flaccus, Epistula ad Pisones, 343)
Ganó todo mérito el que mezcló lo útil con lo agradable.

VERANO DE 1964 EN SAINT CIERS DU TAILLON [Charente Maritime], Francia

<strong>VERANO DE 1964 EN <em>SAINT CIERS DU TAILLON [Charente Maritime], Francia</em></strong>
Mi padre [R.I.P.], un amigo (Josep Ma. Riba i Armenter [R.I.P.]), mi hermana Simona, yo mismo, mi hermana Rosario,
mi hermano Pepe, mi madre [R.I.P.], otro amigo (Josep Amiell):
PATRI MATRIQVE MEIS IN MEMORIAM: Descansen en Paz los dos juntos
.
"Cuando uno ha perdido a su padre y a su madre, se ha quedado sin referencia al pasado".
(Frase mía, que yo, como bien nacido, les dedico a quienes me dieron la Vida y me abrieron el Camino para ser Feliz)
A mí, lo mismo que a Ovidio (Tristia, I, III, 4):
Labitur ex oculis nunc quoque gutta meis.
Todavía ahora se me resbala una lágrima de los ojos, los míos.

Recojo y comparto la frase, más optimista, de mi amigo Carlos Hernández, Chacien: ”Lo que en verdad mata es el olvido”.
No es mi caso, porque yo, estas cosas, no las olvido.

EQUITACIÓN AL SON DE POLCAS VIENESAS

Si quieres disfrutar de la maravilla de ver a los caballos de la Escuela Española de Equitación de Viena danzando al son de las polcas de los Strauss,
PINCHA EN UNO DE LOS ENLACES SIGUIENTES:

1) Spanish Riding School Vienna
2) Spanische Hofreitschule
3) Beliebte Annen-Polka
4) Best Equestrian Art School of Europe 251107.
Ejercicios de doma de caballos
Mostrando entradas con la etiqueta GEORGICON DICTA (52) : Latín-Catalán-Castellano. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta GEORGICON DICTA (52) : Latín-Catalán-Castellano. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de enero de 2009

GEORGICON DICTA [FRASES DE LAS GEÓRGICAS] (y IV)

Aquí tenéis la cuarta y última serie de frases de las Geórgicas. Espero que os hayan gustado. Si os fijáis bien, en muchas de las que siguen, lo que se describe no es lo que parece. A ver si adivináis qué nos ha querido comunicar Virgilio.



31. Magnisque uocant clamoribus hostem (IV, 76).

"I provoquen l'enemic amb gran cridòria (grans crits)".

32. Concurritur, aethere in alto fit sonitus (IV, 78-9).

"S'entaula la batalla (es corre), dins les altures de l'èter (dins l'alt èter) esclata un brogit".

33. Magnum mixtae glomerantur in orbem (IV, 79).

"S'apilen, confoses, en un immens remolí".

34. Melior uacua sine regnet in aula (IV, 90).

"Deixa que el millor regni en la seva cort buida".

35. Vt binae regum facies, ita corpora plebis (IV, 95).

"Com dos són els aspectes dels reis, així (són) els cossos de la plebs".

36. Tu regibus alas eripe (IV, 106-7).

"Treu tu les ales als reis".

37. Solae communis natos... habent (IV, 153-4).

“Soles elles tenen els fills comuns”.

38. (Solae) magnis agitant sub legibus aeuom (IV, 154).

"Soles elles passen la vida sota lleis puixants".

39. Sunt quibus ad portas cecidit custodia (IV, 165).

"N'hi ha als que ha pertocat la custòdia a les portes".

40. Feruit opus (IV, 169).

"Bull el treball".
41. Grandaeuis oppida curae (IV, 178).

"Per les més velles les ciutats són motiu de cura
(Les més velles tenen cura de les ciutats)".

42. At fessae multa referunt se nocte minores (IV, 180).

"Les més joves tornen fatigades a plena nit".

43. Omnibus una quies operum, labor omnibus unus (IV ,184).

"(Hi ha)per totes un sol descans dels treballs, la feina (és) una sola per totes".

44. Fit sonitus (IV, 188).

"Esclata un brogit".

45. Siletur in noctem (IV, 189-90).

"Es fa silenci durant la nit".

46. Fessosque sopor suos occupat artus (IV, 190).

"El son s'empara de llurs membres lassos".

47. Nec fetus nixibus edunt (IV, 199).

"Ni posen llurs fills al món amb dolors".

48. Ipsae regem paruosque Quirites sufficiunt (IV, 201-2).

"Elles mateixes es donen un rei i petits ciutadans".

49. Genus immortale manet, multosque per annos stat fortuna domus (IV, 208-9).

"Llur raça persisteix, immortal i subsisteix per molts anys la casa amb fortuna".

50. Et aui numerantur auorum (IV, 209).

"I es compten els avis de llurs avis".
51. Rege incolumi mens omnibus una est (IV, 212).

"Amb el rei incòlume, totes tenen una sola ànima (una sola ànima hi ha per a totes)".

52. Venit hiems (II, 519).

"Arriba l'hivern"


Después de leer estos bonitos textos, podéis escuchar una bonita aria de La Cantata de la Caza de Johann Sebastian Bach, cuyo texto tenéis aquí.

9.Aria (Alemán)

Schafe können sicher weiden,
Wo ein guter Hirte wacht.
Wo Regenten wohl regieren,
Kann man Ruh und Friede spüren
Und was Länder glücklich macht.


9. Aria (Castellano)

Las ovejas pueden pastar seguras
allí donde un buen pastor vigila.
Donde los regentes gobiernan bien,
se puede sentir la calma y la paz,
y hacer que los países sean dichosos.

Si queréis leer mi opinión sobre LAS GEÓRGICAS, una obra perfecta, aquí tenéis el enlace, en este mismo “Blog”:

http://antoniomartnortiz.blogspot.com/search/label/Las%20GE%C3%93RGICAS

sábado, 24 de enero de 2009

GEORGICON DICTA [FRASES DE LAS GEÓRGICAS] (III)

Aquí tenéis la tercera serie de frases de LAS GEÓRGICAS de Virgilio. Se habla de las enfermedades de los animales y comienza un nuevo tema. A ver si adivináis de qué se trata. Os anticipo que no es lo que parece.

21. It tristis arator ... atque opere in medio defixa relinquit aratra (III, 517-9).

"Se'n va, trist, el llaurador ... i deixa les arades enfonsades enmig del solc".

"Triste, el labrador se marcha ... y deja el arado clavado a la mitad del surco".

22. Hinc laetis uituli uolgo moriuntur in herbis (III, 494).

"Aquí, enmig dels herbatges grassos, els vedells moren en massa".

"También, en medio de la abundante hierba, mueren a manadas los becerros".

23. Hinc canibus blandis rabies uenit (III, 496).

"Allí la ràbia arriba als gossos afalagadors".

"Y también se apodera la rabia de los perros cariñosos".

24. Quatit aegros tussis anhela sues (III, 497).

"Una tos convulsa sacseja els porcs malalts".

"Una tos anhelante sacude a los apestados cerdos".

25. Non lupus insidias explorat ouilia circum (III, 537).

"El llop no cerca emboscades a l'entorn de les pletes".

"El lobo no espía el lugar de una emboscada alrededor de las majadas".

26. Insolitae fugiunt in flumina phocae (III, 543).

"Inacostumades, fugen les foques als rius".

"Las focas huyen a los ríos, donde viven extrañadas".

27. Interit et ... uipera et attoniti ... hydri (III, 544-545).

"Mor també la vibra ... i les atordides ... hidres (serps d'aigua)".

"Muere también la víbora ... y las espantadas ... hidras (serpientes de agua)".


28. Protinus aerii mellis caelestia dona exequar (IV, 1-2).

"Ara tractaré els dons celestials de l'aèria mel"

"Prosiguiendo cantaré el don divino de la miel, que baja de los cielos".

29. Magnanimosque duces totiusque ordine gentis mores et studia et populos et proelia dicam (IV, 4-5).

"(Cantaré) magnànims capitostos i, punt per punt (amb ordre), els costums de tota una nació, les seves passions, els seus pobles, els seus combats".

"(Cantaré) magnánimos caudillos y, siguiendo un orden, las costumbres, aficiones, pueblos y combates de toda una nación".

30. Saepe duobus regibus incessit magno discordia motu (IV, 67-8).

"Sovint entre dos reis esclatà la discòrdia amb un gran esvalot".

"Con frecuencia con alboroto grande una discordia se origina entre dos reyes".

Si queréis leer mi opinión sobre LAS GEÓRGICAS, una obra perfecta, aquí tenéis el enlace, en este mismo “Blog”:

http://antoniomartnortiz.blogspot.com/search/label/Las%20GE%C3%93RGICAS

martes, 20 de enero de 2009

GEORGICON DICTA [FRASES DE LAS GEÓRGICAS] (II)

Aquí tenéis la segunda serie de frases extraídas de LAS GEÓRGICAS de Virgilio



11. Scilicet ante omnis furor est insignis equarum (III, 266).

"És, sens dubte, la follia amorosa de les eugues la més sensible entre totes ".

"Es, sin duda, el furor amoroso de las yeguas el más sensible de todos".

12. Et saepe, sine ullis coniugiis, [equae] uento grauidae (mirabile dictu),... saxa per... diffugiunt (III, 274-6).

"I sovint, sense cap acoblament, [les eugues] fecundades pel vent (meravellós dir-ho), fugen arreu pels penyals".

"Y muchas veces, sin ayuntamiento alguno, [las yeguas] fecundadas por el viento (maravilloso es contarlo), huyen por los peñascos".

13. Maecenas,... Te sine nil altum mens inchoat (III, 41-2).

"Mecenas, sense tu l'esperit no emprèn res d'elevat."

"Mecenas, sin ti el espíritu no emprende nada elevado".

14. Optima toruae forma bouis, cui turpe caput (III, 51-2).

"L'esguard millor és el de la vaca feréstega, el cap de la qual és lleig".


"El mejor aspecto es el de la vaca salvaje, la que tiene la cabeza fea".

15. Pascitur in magna Sila formosa iuuenca (III, 219).

"Pastura, en la gran (forest de) Sila, la formosa vedella".

"Pace, en el gran (bosque de) Sila, la hermosa ternera" .


16. Illi (tauri) alternantes multa ui proelia miscent uolneribus crebris
(III, 220-1).

"Ells (els braus), atacant-se per torn, amb gran violència entaulen lluites amb freqüents ferides".

"Ellos (los toros), enfrentándose por turnos, con gran violencia entablan luchas con frecuentes heridas".

17. Lauit ater corpora sanguis (III, 221).

"Una sang negrenca els ha banyat els cossos".

"Una sangre negruzca les ha rociado los cuerpos".

18. Morborum quoque te causas et signa docebo (III, 440).

"T'ensenyaré també les causes i els símptomes de les malalties".

"Te enseñaré también las causas y los síntomas de las enfermedades".

19. Dulcibus idcirco fluuiis pecus omne magistri perfundunt (III, 445).

"Per això els pastors banyen tot el ramat dins els dolços rius".

"Por eso los pastores bañan todo el rebaño dentro de los dulces ríos".

20. Nec singula morbi corpora corripiunt (III, 471-2).

"Ni les malalties s'emparen dels cossos d'un a un".


"Y las enfermedades no se ceban en una tras otra de las reses".

Si queréis leer mi opinión sobre LAS GEÓRGICAS, una obra perfecta, aquí tenéis el enlace, en este mismo “Blog”:

http://antoniomartnortiz.blogspot.com/search/label/Las%20GE%C3%93RGICAS

viernes, 16 de enero de 2009

GEORGICON DICTA [FRASES DE LAS GEÓRGICAS] (I)

De cuando en cuando, os voy a ir poniendo una serie de pequeñas frases que he entresacado de LAS GEÓRGICAS de Virgilio. Forman una especie de historia. Hay que leerlas de una en una, y muy pausadamente. Lo ideal sería una cada día, al ritmo que las escribía Virgilio. Al final de todas tendréis una sorpresa. Casi nada es lo que parece. Pongo entre paréntesis el libro y el verso, por si alguien quiere ampliar la lectura.

1. Labor omnia uicit improbus et duris urgens in rebus egestas (I, 145-6).

"Tot ho ha vençut el treball aferrissat, i la fretura que apressa en les dures condicions".

"Todo lo ha vencido el trabajo ímprobo, y la pobreza que apremia en las condiciones duras"
.

2. Vnde homines nati, durum genus (I, 63).

"D'on naixeren els homes, dur llinatge".

"De allí nacieron los hombres, una raza dura"

3. Ante Iouem nulli subigebant arua coloni (I, 125).

"Abans de Júpiter, cap conrador treballava els camps".

"Antes del tiempo de Júpiter, ningún labrador cultivaba los campos".
.
4. Prima Ceres ferro mortalis uertere terram instituit (I, 147-8).

"Ceres va ser la primera que va ensenyar els homes a remoure la terra amb l'arada ”.

"Fue Ceres la primera que enseñó a los mortales a remover la tierra con el arado".

5. Nudus ara, sere nudus: hiems ignaua colono (I, 299).

"Nu llaura, sembra nu: l'hivern és peresós per al masover".

"Ara desnudo [=en verano], siembra desnudo: el invierno es perezoso para el campesino"

6. Durus uterque labor. Laudato ingentia rura: exiguum colito (II, 412-3).

"Dura és l'una i l'altra tasca. Lloa les grans heretats: conrea un camp petit"

"Penoso es uno y otro trabajo. Alaba los campos extensos: cultiva uno pequeño"

7. O fortunatos nimium, sua si bona norint, agricolas! (II, 458-9).

"Oh! Massa benastrucs, si coneixien llurs bens, els conradors!"

"¡Oh afortunados en demasía, si conociesen sus bienes, los agricultores!"

8. Felix qui potuit rerum cognoscere causas (II, 490).

"Venturós el qui ha pogut conèixer les raons de les coses".

"Afortunado el que ha podido conocer las causas de las cosas"

9. Fortunatus et ille deos qui nouit agrestis (II, 493).

"Venturós també el qui coneix els déus camperols".

"Afortunado también aquél que conoce los dioses rurales"

10. Amor omnibus idem (III, 244).

"L'amor és el mateix per a tots".

"El amor es el mismo para todos"

Si queréis leer mi opinión sobre LAS GEÓRGICAS, una obra perfecta, aquí tenéis el enlace, en este mismo “Blog”:

http://antoniomartnortiz.blogspot.com/search/label/Las%20GE%C3%93RGICAS